La Segona Revolució Industrial i l'imperialisme (1869-1914)
En el darrer terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar les societats europees, els Estats Units i el Japó. L'expansió mundial del capitalisme va transformar, de manera irreversible, el conjunt del planeta. La major part d'Àsia i tot Àfrica varen quedar sota el domini de les potències imperialistes mentre la indústria i el gran capital exercien arreu el seu poder de transformació. Els resultats d'aquell procés configuren encara el món d'avui.
Causes
de l’imperialisme
Entre
1870 i 1914 els països industrialitzats d'Europa, aprofitant la seva
superioritat econòmica, tècnica i militar, varen dominar la major
part d’Àfrica i Àsia i varen crear imperis colonials.
Les causes d’aquesta expansió imperialista van ser:
A.
Els interessos econòmics
Els
països industrialitzats d'Europa necessitaven nous mercats per
vendre l’excedent de la seva producció, invertir
els seus excedents de capital i obtenir matèries primeres
(carbó, ferro, cotó, cautxú....) al preu més barat possible.
Europa,
amb el 27% de la població mundial, controlava el 88% dels capitals del món.
B.
Una població en ascens
Al
llarg del segle XIX, la població europea va passar de 180 a 460 milions d’habitants. Amb aquest excedent de població, els governs cercaren colònies per enviar-hi els seus emigrants. Així evitaven tensions i malestar social (atur,
vagues...).
C.
La rivalitat entre les potències
Les
potències industrials volien ampliar les seves zones d'influència. Això va promoure una cursa per controlar nous territoris i bases estratègiques.
D.
El mite de la raça superior
L’imperialisme
no s’entendria sense les idees racistes i pseudocientífiques que propugnaven
l’existència d’una raça blanca superior. La guerra, la "llei del més fort", era
considerada una manera d’afirmar superioritat
cultural de cada país.
La
Segona Revolució Industrial
El
darrer terç del segle XIX es desenvoluparen noves fonts
d’energia. Així l’invent de la dinamo industrial (1869) va
permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques.
L’electricitat va tenir múltiples aplicacions: en la indústria, els transports
(ferrocarril, tramvia), la comunicació (telèfon, telègraf, ràdio) en l’oci ( fonògraf, cinema) i en la il·luminació
(bombeta d’Edison).
D’altra
banda la invenció del motor d'explosió va fer possible usar el petroli com a combustible per als automòbils (1885).
En
aquesta etapa es varen desenvolupar nous sectors industrials: la
indústria química (tints, medicaments...), la metal·lúrgia de
l’alumini, la fabricació d’automòbils i l’aeronàutica.
El salt decnològic de finals del segle XIX es va deure a una unió entre la recerca científica i la indústria, amb la creació de grans laboratoris finançats per les empreses o l’Estat.
Aquests
descobriments científics es varen aplicar aviat a la vida quotidiana: bombeta, aspiradora, càmera de fotos, ràdio, telèfon, plàstic, aspirines, etc.
La
revolució industrial va suposar també una nova organització de la producció: el treball en cadena (taylorisme) i la producció en sèrie. La producció d’automòbils en sèrie (fordisme), va
permetre una producció a preu reduït i estendre el consum
a sectors més amplis de la població.
Les
altes inversions que la nova indústria requeria estimularen la relació entre la banca i la indústria; així com noves formes de concentració
empresarial (càrtel, trust, hòlding i monopoli).
1.
Posa un títol al mapa que hi ha a l'inici d'aquesta entrada. Situa’l cronològicament.
2.
Completa la llegenda. Situa-hi, al costat de cada bandera, la
potència corresponent. Situa, al capdamunt de la llegenda, el seu
títol: «imperis colonials». Pistes: Gran Bretanya,
Itàlia, Estats Units, Suècia (bandera cel amb creu groga),
Dinamarca, Àustria-Hongria (bandera groga i negra), França,
Espanya, Portugal (ha canviat de bandera: quan Portugal era una monarquia, la bandera era blanca i color de cel),
Holanda, Alemanya (ha canviat de bandera: la bandera imperial era negra, blanca i vermella), Imperi Turc, Bèlgica,
Rússia, Japó.
3.
Ubica en el mapa els països i territoris següents: Canadà,
EUA, Brasil, Guaianes, Cuba, Alaska, Àfrica occidental francesa,
Marroc, Algèria, Rio de Oro, Líbia, Egipte, Sudan, Nigèria, Congo
Belga, Angola, Moçambic, Tanganika, Àfrica Sud-occidental, Camerun,
Sud-Àfrica, Madagascar, Somàlia, Abissínia, Pèrsia, Afganistan,
Índia, Indoxina, Indonèsia, Austràlia, Nova Zelanda, Filipines,
Xina, Japó, Formosa (Taiwan), Corea, Imperi Rus, França, Alemanya,
Gran Bretanya, Islàndia, Grenlàndia, Imperi Turc.
4.
Pinta en el mapa les línies d’expansió de les potències
que segueixen: Imperi Rus, Estats Units, Japó. Completa la
llegenda amb aquestes línies d’expansió colonial.
5.
Situa en el mapa el nom dels principals oceans: oceà
Atlàntic, oceà Pacífic (2 vegades), oceà Índic.
6.
Pinta un cercle entorn de Gibraltar, Malta i el canal de Suez.
A quin imperi pertanyien? Per què podem dir que és
estratègic el domini d’aquests territoris? Quina ruta
marítima asseguraven aquestes bases? Pinta-la sobre el mapa
de color de rosa.
8. Respon: Quin és l’imperi colonial més extens? Quina és la seva
principal colònia? Quin és el segon imperi colonial europeu? Quin problema té
Alemanya? Quines són les dues potències no europees?
9.
Cita tres països d’Àsia que aconseguiren mantenir una
certa independència a finals del segle XIX. Cita també els dos
països africans que mantenen independents.
10.
Respon a la qüestió: quin pes tenia Europa en l’economia
mundial? Quin interès tenia a ocupar colònies? Què n’esperava
extreure? (Pàgina 121 del teu llibre de text, exercici 1).
11.
Mira el mapa de la pàgina 123. A finals del segle XIX, quin
país és el principal inversor de capitals? A quins territoris i
continents és l’inversor estranger majoritari? Creus que això té
alguna cosa a veure amb el colonialisme?
12.
Sobre el mateix mapa, respon: Quin és el primer inversor estranger a Rússia?
A quin imperi és un inversor important el capital alemany?
14.
Pàgina 124. Quins són els cinc països d’Europa amb més
emigrants? A quins cinc països se dirigeixen principalment?
15.
Copia l’esquema de la pàgina 127.
16. Comentari
del mapa:
Aquest
és un mapa _________________, representa l’era de l’apogeu de
l’_________ . Podem ubicar-lo entre els anys________ i __________.
En aquest mapamundi hi podem observar els grans __________
___________ europeus. Els majors imperis eren el ____________ i el
___________.
L’imperi
britànic dominava el __________, la major part d’_________
oriental (des d’_________ fins a Sud-_________), la costa de la
península d’____________ i les grans illes d’_________ i
________ ________ en el Pacífic. Però la principal colònia
britànica era l’_________.
L’imperi
francès dominava el Marroc, ________, bona part d’Àfrica
_________ i equatorial, l’illa de _________ i __________.
Alemanya
si bé era la __________ potència industrial d’Europa, tenia un
imperi molt més ________ (________, Camerun i __________).
Fora
d’Europa, destquen l’expansió, de dues noves potències: el
________ i els ________ _________ d’Amèrica.
El
Japó expandia el seu imperi cap a ________, _________ i __________.
I aviat entraria en conflicte amb _________ i els _______ ________.
Els
Estats Units havien derrotat _________ en una guerra l’any ________
i li havien pres les illes ____________, ________ i Puerto
__________. L’expansió dels EUA s’orientà cap al mar ________
i l’Amèrica ________ i cap a l’oceà _________ on aviat entraria
en conflicte amb el ________.
Si
bé _________ tenia l’imperi continental més extens i continu
(abraçava bona part d’Euràsia), el major imperi del món era
l’imperi ____________.
El
continent més afectat per la colonització va ser Àfrica. Només hi
varen sobreviure dos països independents: __________ i __________.
L’expansió
colonial europea va coincidir amb la __________ revolució _________
(1869-1914). L’expansió colonial va estar molt relacionada amb la
segona revolució industrial perquè els països europeus
necessitaven territoris per ampliar els seus _________, ________ el
seu producte, obtenir __________ primeres i invertir els seus
excedents de ___________. A més, la Segona Revolució Industrial va
donar als països europeus la superioritat _________ i _________ que
necessitaven per apropiar-se, per la força, de la major part del
món.
La
colonització va afectar els pobles dominats molt _______________. En
concret ...
..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................
Pel
que fa a la relació entre colonialisme i subdesenvolupament, pens
que...
Lectura: GARCÍA SEBASTÁN, GATELL i RIESCO, G i H, Geografia i Història, Illes Balears. 4.1. Història. 4t d'ESO. Ed. Vicens Vives (2016), pp. 118-139
