sábado, 24 de febrero de 2018

La Segona Revolució Industrial i l'imperialisme (1869-1914)

La Segona Revolució Industrial i l'imperialisme (1869-1914)
En el darrer terç del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar les societats europees, els Estats Units i el Japó. L'expansió mundial del capitalisme va transformar, de manera irreversible, el conjunt del planeta. La major part d'Àsia i tot Àfrica varen quedar sota el domini de les potències imperialistes mentre la indústria i el gran capital exercien arreu el seu poder de transformació. Els resultats d'aquell procés configuren encara el món d'avui.



 
Causes de l’imperialisme

Entre 1870 i 1914 els països industrialitzats d'Europa, aprofitant la seva superioritat econòmica, tècnica i militar, varen dominar la major part d’Àfrica i Àsia i varen crear imperis colonials.

Les causes d’aquesta expansió imperialista van ser:

A. Els interessos econòmics

Els països industrialitzats d'Europa necessitaven nous mercats per vendre l’excedent de la seva producció, invertir els seus excedents de capital i obtenir matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú....) al preu més barat possible.
Europa, amb el 27% de la població mundial, controlava el 88% dels capitals del món.

B. Una població en ascens

Al llarg del segle XIX, la població europea va passar de 180 a 460 milions d’habitants. Amb aquest excedent de població, els governs cercaren colònies per enviar-hi els seus emigrants. Així evitaven tensions i malestar social (atur, vagues...).

C. La rivalitat entre les potències

Les potències industrials volien ampliar les seves zones d'influència. Això va promoure una cursa per controlar nous territoris i bases estratègiques.

D. El mite de la raça superior

L’imperialisme no s’entendria sense les idees racistes i pseudocientífiques que propugnaven l’existència d’una raça blanca superior. La guerra, la "llei del més fort", era considerada una manera d’afirmar superioritat cultural de cada país.

 
La Segona Revolució Industrial

El darrer terç del segle XIX es desenvoluparen noves fonts d’energia. Així l’invent de la dinamo industrial (1869) va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques.

L’electricitat va tenir múltiples aplicacions: en la indústria, els transports (ferrocarril, tramvia), la comunicació (telèfon, telègraf, ràdio) en l’oci ( fonògraf, cinema) i en la il·luminació (bombeta d’Edison).

D’altra banda la invenció del motor d'explosió va fer possible usar el petroli com a combustible per als automòbils (1885).

En aquesta etapa es varen desenvolupar nous sectors industrials: la indústria química (tints, medicaments...), la metal·lúrgia de l’alumini, la fabricació d’automòbils i l’aeronàutica.
El salt decnològic de finals del segle XIX es va deure a una unió entre la recerca científica i la indústria, amb la creació de grans laboratoris finançats per les empreses o l’Estat.

Aquests descobriments científics es varen aplicar aviat a la vida quotidiana: bombeta, aspiradora, càmera de fotos, ràdio, telèfon, plàstic, aspirines, etc.

La revolució industrial va suposar també una nova organització de la producció: el treball en cadena (taylorisme) i la producció en sèrie. La producció d’automòbils en sèrie (fordisme), va permetre una producció a  preu reduït i estendre el consum a sectors més amplis de la població.

Les altes inversions que la nova indústria requeria estimularen la relació entre la banca i la indústria; així com noves formes de concentració empresarial (càrtel, trust, hòlding i monopoli).
 
Exercicis


1. Posa un títol al mapa que hi ha a l'inici d'aquesta entrada. Situa’l cronològicament.

2. Completa la llegenda. Situa-hi, al costat de cada bandera, la potència corresponent. Situa, al capdamunt de la llegenda, el seu títol: «imperis colonials». Pistes: Gran Bretanya, Itàlia, Estats Units, Suècia (bandera cel amb creu groga), Dinamarca, Àustria-Hongria (bandera groga i negra), França, Espanya, Portugal (ha canviat de bandera: quan Portugal era una monarquia, la bandera era blanca i color de cel), Holanda, Alemanya (ha canviat de bandera: la bandera imperial era negra, blanca i vermella), Imperi Turc, Bèlgica, Rússia, Japó.

3. Ubica en el mapa els països i territoris següents: Canadà, EUA, Brasil, Guaianes, Cuba, Alaska, Àfrica occidental francesa, Marroc, Algèria, Rio de Oro, Líbia, Egipte, Sudan, Nigèria, Congo Belga, Angola, Moçambic, Tanganika, Àfrica Sud-occidental, Camerun, Sud-Àfrica, Madagascar, Somàlia, Abissínia, Pèrsia, Afganistan, Índia, Indoxina, Indonèsia, Austràlia, Nova Zelanda, Filipines, Xina, Japó, Formosa (Taiwan), Corea, Imperi Rus, França, Alemanya, Gran Bretanya, Islàndia, Grenlàndia, Imperi Turc.

4. Pinta en el mapa les línies d’expansió de les potències que segueixen: Imperi Rus, Estats Units, Japó. Completa la llegenda amb aquestes línies d’expansió colonial.

5. Situa en el mapa el nom dels principals oceans: oceà Atlàntic, oceà Pacífic (2 vegades), oceà Índic.

6. Pinta un cercle entorn de Gibraltar, Malta i el canal de Suez. A quin imperi pertanyien? Per què podem dir que és estratègic el domini d’aquests territoris? Quina ruta marítima asseguraven aquestes bases? Pinta-la sobre el mapa de color de rosa.

8. Respon: Quin és l’imperi colonial més extens? Quina és la seva principal colònia? Quin és el segon imperi colonial europeu? Quin problema té Alemanya? Quines són les dues potències no europees?

9. Cita tres països d’Àsia que aconseguiren mantenir una certa independència a finals del segle XIX. Cita també els dos països africans que mantenen independents.

10. Respon a la qüestió: quin pes tenia Europa en l’economia mundial? Quin interès tenia a ocupar colònies? Què n’esperava extreure? (Pàgina 121 del teu llibre de text, exercici 1).

11. Mira el mapa de la pàgina 123. A finals del segle XIX, quin país és el principal inversor de capitals? A quins territoris i continents és l’inversor estranger majoritari? Creus que això té alguna cosa a veure amb el colonialisme?

12. Sobre el mateix mapa, respon: Quin és el primer inversor estranger a Rússia? A quin imperi és un inversor important el capital alemany?

14. Pàgina 124. Quins són els cinc països d’Europa amb més emigrants? A quins cinc països se dirigeixen principalment?

15. Copia l’esquema de la pàgina 127.

 16. Comentari del mapa:

Aquest és un mapa _________________, representa l’era de l’apogeu de l’_________ . Podem ubicar-lo entre els anys________ i __________. En aquest mapamundi hi podem observar els grans __________ ___________ europeus. Els majors imperis eren el ____________ i el ___________.

L’imperi britànic dominava el __________, la major part d’_________ oriental (des d’_________ fins a Sud-_________), la costa de la península d’____________ i les grans illes d’_________ i ________ ________ en el Pacífic. Però la principal colònia britànica era l’_________.

L’imperi francès dominava el Marroc, ________, bona part d’Àfrica _________ i equatorial, l’illa de _________ i __________.

Alemanya si bé era la __________ potència industrial d’Europa, tenia un imperi molt més ________ (________, Camerun i __________).

Fora d’Europa, destquen l’expansió, de dues noves potències: el ________ i els ________ _________ d’Amèrica.

El Japó expandia el seu imperi cap a ________, _________ i __________. I aviat entraria en conflicte amb _________ i els _______ ________.

Els Estats Units havien derrotat _________ en una guerra l’any ________ i li havien pres les illes ____________, ________ i Puerto __________. L’expansió dels EUA s’orientà cap al mar ________ i l’Amèrica ________ i cap a l’oceà _________ on aviat entraria en conflicte amb el ________.

Si bé _________ tenia l’imperi continental més extens i continu (abraçava bona part d’Euràsia), el major imperi del món era l’imperi ____________.

El continent més afectat per la colonització va ser Àfrica. Només hi varen sobreviure dos països independents: __________ i __________.

L’expansió colonial europea va coincidir amb la __________ revolució _________ (1869-1914). L’expansió colonial va estar molt relacionada amb la segona revolució industrial perquè els països europeus necessitaven territoris per ampliar els seus _________, ________ el seu producte, obtenir __________ primeres i invertir els seus excedents de ___________. A més, la Segona Revolució Industrial va donar als països europeus la superioritat _________ i _________ que necessitaven per apropiar-se, per la força, de la major part del món.

La colonització va afectar els pobles dominats molt _______________. En concret ...
..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................

Pel que fa a la relació entre colonialisme i subdesenvolupament, pens que...




_______
Lectura: GARCÍA SEBASTÁN, GATELL i RIESCO, G i H, Geografia i Història, Illes Balears. 4.1. Història. 4t d'ESO. Ed. Vicens Vives (2016), pp. 118-139



El segle XIX a Espanya

La Revolució Industrial

lunes, 6 de noviembre de 2017

L'art a la societat burgesa: romanticisme, realisme i modernisme

Théodore GÉRICAULT: El rai de la Medusa, 1819

L'art a la societat burgesa:
 romanticisme, realisme i modernisme


La societat burgesa que va acabar amb l'Antic Règim també va revolucionar els gusts artístics. L'individualisme burgès va traduir-se en un desig d'originalitat i una gran varietat d'estils: romanticisme, realisme, modernisme. Entram de ple en l'art contemporani 
 
Romanticisme: l'exaltació
-  Primeres dècades del s. XIX.
- Reacció contra el racionalisme neoclàssic: exalça els sentiments contra la freda Raó dels il·lustrats.
- Valors: llibertat, individualisme, sentimentalitat
- Temes de gran dramatisme, sovint violents.
- Exaltació de les tradicions.
- Predilecció pel passat (medieval), per les ruïnes i per allò exòtic (orientalisme).
- Vindicació sentimental de la natura.
- Dinamisme i dramatisme en les composicions. Línies corbes i diagonals.
- Nova expressió del color i de la llum. Pinzellades soltes i pastoses.
- Autors: Délacroix, Géricault, Caspar D. Friedrich. 

Caspar David FRIEDRICH: Viatger al costat d'un mar de boira, 1818


 El realisme
-  Segona meitat s. XIX.
- Revolta contra l'idealisme romàntic davant l'evidència de les noves desigualtats socials. La industrialització genera noves formes de misèria i explotació. Voluntat de denúncia.
- Avanç de la ciència en el s. XIX: observació i voluntat de descripció fidel de la realitat.
- Temes: vida quotidiana, la societat industrial, la injustícia, la fatiga en el treball, l'explotació, etc.
- Autors: Courbet, Daumier, Millet



Gustave COURBET: Enterrament a Ornans, 1850

***
 Exercici de revisió:
1. Identifica aquesta obra de sota  (El mar de gel) i el seu autor. Situa-la en el temps i en el seu moviment artístic. Enumera tres característiques del moviment al qual pertany que es vegin reflectides en la composició.
2. Identifica l'obra que encapçala aquesta entrada (El rai de la Medusa) i el seu autor. Situa-la en el temps i en el seu moviment artístic. Enumera tres característiques del moviment al qual pertany que es vegin reflectides en la composició.

Caspar David FRIEDRICH: El mar de gel, 1824







Els nous estats d'Europa (1821-1871)



Eugène DELACROIX: La matança de Quíos
Gustave WAPPERS: Episodi de la Revolució belga de 1830

Els nous estats d'Europa (1821-1871)

Independència de Grècia i Bèlgica (1830)

- Grècia: Sublevació independentista el 1821. Guerra d'alliberament.
- 1827. Intervenció francobritànica.
- 1830. L'imperi otomà en reconeix la independència.
 
- Bèlgica: Unida a Holanda pel Congrés de Viena; una revolució burgesa, liberal i independentista el 1830 instaura una monarquia liberal (Leopold I). Guerra amb Holanda (que en reconeix la independència el 1839).

Unificacions d'Itàlia i Alemanya (1870) 

- Itàlia, dividida i ocupada (Àustria incorpora Llombardia i Vèneto el 1815).
- Fases de la unificació:

  • 1859. Piemont-Sardenya (Savoia), monarquia liberal (Cavour, primer ministre), declara la guerra a Àustria (annexió de la Llombardia).
  • Garibaldi promou insurreccions contra els reis absoluts al sud (Dues Sicílies) i el centre.
  • 1861. Proclamació de Víctor Manuel de Savoia com a rei d'Itàlia.
  • 1866. Àustria surt de Venècia.
  • 1870. Annexió dels Estats Pontificis. Roma, capital d'Itàlia.
- Alemanya:  Dividida en múltiples estats. Rivalitat entre Àustria i Prússia.
  • 1834. Prússia impulsa el Zollverein (unió duanera) amb Àustria exclosa.
  • 1848. Fracàs de la revolució democràtica.
  • 1860. Guillem I rei de Prússia, Bismarck canceller. Política agressiva: 

    • 1864 guerra amb Dinamarca
    • 1866 guerra amb Àustria
    • 1870 guerra amb França. Annexió d'Alsàcia i Lorena
    • 1871 proclamació del II Reich alemany: Guillem I kàiser

Giuseppe Garibaldi


Itàlia el 1843. El regne de Llombardia-Venècia formava part de l'Imperi Austríac des del 1815. Àustria també controlava el ducat de Toscana, Parma Mòdena i Lucca.
Fases de la unificació alemanya. Àustria, membre de la Confederació Germànica (1815-1866), va ser derrotada per Prússia i exclosa del procés d'unificació. El 1871, després de la derrota de França i l'annexió d'Alsàcia i Lorena, el rei de Prússia es proclamà emperador (kàiser) alemany.


Proclamació del II Reich (imperi) alemany a Versalles (1871)



Les revolucions de 1830 i 1848

Eugène DÉLACROIX: La llibertat guiant el poble, 1830
Revolucions a Europa (1819-1831)

Les revolucions de 1830 i 1848

El Congrés de Viena (1815) va atacar:

- els principis liberals
- les aspiracions nacionals dels pobles

En aquest context, liberalisme i nacionalisme impulsaren :
  • Dues onades revolucionàries (1830 i 1848) que varen posar fi a la Restauració i a la monarquia absoluta a Europa occidental.
  •  La creació de nous estats a Europa: independents (Grècia, Bèlgica) o unificats (Alemanya, Itàlia).
La revolució de 1830

Les insurreccions varen gaudir de suport popular.
Triomfaren a França (Lluís Felip d'Orleans, rei constitucional) i Bèlgica.
Foren esclafades a Polònia (Imperi Rus).
On triomfaren, substituiren la monarquia absoluta per sistemes liberals "moderats":
- monarquies constitucionals
- sugragi censatari


Lluís Felip d'Orleans (el "rei ciutadà"), rei constitucional de França (1830-48)

La revolució de 1848 a Europa: la "primavera dels pobles"

La revolució de 1848, la "primavera dels pobles"

Molts de pobles europeus:
- vivien sota un imperi (Rus, Austríac, Otomà)
- o estaven fragmentats (Alemanya, Itàlia)

A Àustria la revolució va ser:
-  liberal a Viena (dimissió de Metternich).
- nacionalista a Itàlia, Hongria, Bohèmia (txecs) i Alemanya.


Les nacionalitats: Mapa etnogràfic de la Monarquia d'Àustria (1855)



A França:
-  Revolució democràtica: II República (sufragi universal masculí, drets dels treballadors, llibertat de premsa, abolició pena de mort). 

París, 1848. Lluita a les barricades




Els nous estats d'Europa
 
Durant el període revolucionari (1820-1870) molts d'Estats d'Europa es constitueixen per primera vegada:
- Grècia (1821-1830)
- Bèlgica (1830)
- Itàlia (unificació 1870)
- Alemanya (II Reich 1870)


La revolució de 1848: la "primavera dels pobles"
La revolució de 1848 a París








La Restauració (1815)



El Congrés de Viena (1814-15)

 La Restauració (1815). El Congrés de Viena i la Santa Aliança

El 1814-15, els vencedors de Napoleó (Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya) es varen reunir en el Congrés de Viena, a proposta del canceller austríac Metternich.

Objectius:
- posar fi a les idees liberals.
- restaurar l'absolutisme i les dinasties tradicionals.
- remodelar el mapa europeu a benefici dels vencedors: Prússia obté el control del nord d'Alemanya, Rússia ocupa Polònia i Finlàndia i Àustria s'annexa el nord d'Itàlia. França torna a les fronteres anteriors a 1792 i la contenen amb dos estats-tap: el regne dels Països Baixos i el del Piemont-Sardenya. Es crea una Conferederació Germànica per reunir els estats alemanys (Àustria, Prússia, Baviera, Hannover...). Itàlia és novament esquarterada.
- l'equilibri entre les grans potències, que celebrarien congressos periòdics.

Es crea la Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia), tractat d'ajuda mútua entre els monarques absolutistes que defensa el dret d'intervenció militar en països estrangers.

El sistema de la Restauració i la Santa Aliança esclafaran qualsevol intent de revolució liberal (com a exemple, la intervenció a Espanya el 1823 per suprimir el règim constitucional establert el 1820). Això no obstant, la Restauració no perdurarà i dues onades revolucionaries (1830 i 1848) liquidaran l'absolutisme a la major part d'Europa.

***

Exercici d'ampliació. Mira el vídeo adjunt (3'51"):

http://www.historia-en-mapas.com/d/01/el-congreso-de-viena