L'art a la societat burgesa: romanticisme, realisme i modernisme

Théodore GÉRICAULT: El rai de la Medusa, 1819

L'art a la societat burgesa:

 romanticisme, realisme i modernisme

La societat burgesa que va acabar amb l'Antic Règim també va revolucionar els gusts artístics. L'individualisme burgès va traduir-se en un desig d'originalitat i una gran varietat d'estils: romanticisme, realisme, modernisme. Entram de ple en l'art contemporani 
 
Romanticisme: l'exaltació

-  Primeres dècades del s. XIX.

- Reacció contra el racionalisme neoclàssic: exalça els sentiments contra la freda Raó dels il·lustrats.

- Valors: llibertat, individualisme, sentimentalitat. 

- Temes de gran dramatisme, sovint violents.

- Exaltació de les tradicions.

- Predilecció pel passat (medieval), per les ruïnes i per allò exòtic (orientalisme).

- Vindicació sentimental de la natura.

- Dinamisme i dramatisme en les composicions. Línies corbes i diagonals.

- Nova expressió del color i de la llum. Pinzellades soltes i pastoses.

- Autors: Délacroix, Géricault, Caspar D. Friedrich. 

Caspar David FRIEDRICH: Viatger al costat d'un mar de boira, 1818

 El realisme

-  Segona meitat s. XIX.

- Revolta contra l'idealisme romàntic davant l'evidència de les noves desigualtats socials. La industrialització genera noves formes de misèria i explotació. Voluntat de denúncia.

- Avanç de la ciència en el s. XIX: observació i voluntat de descripció fidel de la realitat.

- Temes: vida quotidiana, la societat industrial, la injustícia, la fatiga en el treball, l'explotació, etc.

- Autors: Courbet, Daumier, Millet

Gustave COURBET: Enterrament a Ornans, 1850

***

 Exercici de revisió:
1. Identifica aquesta obra de sota  (El mar de gel) i el seu autor. Situa-la en el temps i en el seu moviment artístic. Enumera tres característiques del moviment al qual pertany que es vegin reflectides en la composició.
2. Identifica l'obra que encapçala aquesta entrada (El rai de la Medusa) i el seu autor. Situa-la en el temps i en el seu moviment artístic. Enumera tres característiques del moviment al qual pertany que es vegin reflectides en la composició.

Caspar David FRIEDRICH: El mar de gel, 1824

Els nous estats d'Europa (1821-1871)

Eugène DELACROIX: La matança de Quíos

Gustave WAPPERS: Episodi de la Revolució belga de 1830

Els nous estats d'Europa (1821-1871)

Independència de Grècia i Bèlgica (1830)

- Grècia: Sublevació independentista el 1821. Guerra d'alliberament.
- 1827. Intervenció francobritànica.
- 1830. L'imperi otomà en reconeix la independència.
 

- Bèlgica: Unida a Holanda pel Congrés de Viena; una revolució burgesa, liberal i independentista el 1830 instaura una monarquia liberal (Leopold I). Guerra amb Holanda (que en reconeix la independència el 1839).

Unificacions d'Itàlia i Alemanya (1870) 

- Itàlia, dividida i ocupada (Àustria incorpora Llombardia i Vèneto el 1815).
- Fases de la unificació:

• 1859. Piemont-Sardenya (Savoia), monarquia liberal (Cavour, primer ministre), declara la guerra a Àustria (annexió de la Llombardia).
• Garibaldi promou insurreccions contra els reis absoluts al sud (Dues Sicílies) i el centre.
• 1861. Proclamació de Víctor Manuel de Savoia com a rei d'Itàlia.
• 1866. Àustria surt de Venècia.
• 1870. Annexió dels Estats Pontificis. Roma, capital d'Itàlia.

- Alemanya:  Dividida en múltiples estats. Rivalitat entre Àustria i Prússia.

• 1834. Prússia impulsa el Zollverein (unió duanera) amb Àustria exclosa.
• 1848. Fracàs de la revolució democràtica.
• 1860. Guillem I rei de Prússia, Bismarck canceller. Política agressiva: 
• 
  
  • 1864 guerra amb Dinamarca
  • 1866 guerra amb Àustria
  • 1870 guerra amb França. Annexió d'Alsàcia i Lorena
  • 1871 proclamació del II Reich alemany: Guillem I kàiser

Giuseppe Garibaldi

Itàlia el 1843. El regne de Llombardia-Venècia formava part de l'Imperi Austríac des del 1815. Àustria també controlava el ducat de Toscana, Parma Mòdena i Lucca.

Fases de la unificació alemanya. Àustria, membre de la Confederació Germànica (1815-1866), va ser derrotada per Prússia i exclosa del procés d'unificació. El 1871, després de la derrota de França i l'annexió d'Alsàcia i Lorena, el rei de Prússia es proclamà emperador (kàiser) alemany.

Proclamació del II Reich (imperi) alemany a Versalles (1871)

Les revolucions de 1830 i 1848

Eugène DÉLACROIX: La llibertat guiant el poble, 1830

Revolucions a Europa (1819-1831)

Les revolucions de 1830 i 1848

El Congrés de Viena (1815) va atacar:

- els principis liberals
- les aspiracions nacionals dels pobles

En aquest context, liberalisme i nacionalisme impulsaren :

• Dues onades revolucionàries (1830 i 1848) que varen posar fi a la Restauració i a la monarquia absoluta a Europa occidental.
•  La creació de nous estats a Europa: independents (Grècia, Bèlgica) o unificats (Alemanya, Itàlia).

 

Víctor SCHNETZ Combat devant l'Hôtel de Ville le 28 juillet 1830

La revolució de 1830

Les insurreccions varen gaudir de suport popular.
Triomfaren a França (Lluís Felip d'Orleans, rei constitucional) i Bèlgica.
Foren esclafades a Polònia (Imperi Rus).
On triomfaren, substituiren la monarquia absoluta per sistemes liberals "moderats":
- monarquies constitucionals
- sugragi censatari

Lluís Felip d'Orleans (el "rei ciutadà"), rei constitucional de França (1830-48)

La revolució de 1848 a Europa: la "primavera dels pobles"

La revolució de 1848, la "primavera dels pobles"

Molts de pobles europeus:
- vivien sota un imperi (Rus, Austríac, Otomà)
- o estaven fragmentats (Alemanya, Itàlia)

A Àustria la revolució va ser:
-  liberal a Viena (dimissió de Metternich).
- nacionalista a Itàlia, Hongria, Bohèmia (txecs) i Alemanya.

Les nacionalitats: Mapa etnogràfic de la Monarquia d'Àustria (1855)

A França:
-  Revolució democràtica: II República (sufragi universal masculí, drets dels treballadors, llibertat de premsa, abolició pena de mort). 

París, 1848. Lluita a les barricades

Els nous estats d'Europa
 

Durant el període revolucionari (1820-1870) molts d'Estats d'Europa es constitueixen per primera vegada:
- Grècia (1821-1830)
- Bèlgica (1830)
- Itàlia (unificació 1870)
- Alemanya (II Reich 1870)

La revolució de 1848: la "primavera dels pobles"

La revolució de 1848 a París

• 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  

La Restauració (1815)

El Congrés de Viena (1814-15)

 La Restauració (1815). El Congrés de Viena i la Santa Aliança

El 1814-15, els vencedors de Napoleó (Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya) es varen reunir en el Congrés de Viena, a proposta del canceller austríac Metternich.

Objectius:
- posar fi a les idees liberals.
- restaurar l'absolutisme i les dinasties tradicionals.
- remodelar el mapa europeu a benefici dels vencedors: Prússia obté el control del nord d'Alemanya, Rússia ocupa Polònia i Finlàndia i Àustria s'annexa el nord d'Itàlia. França torna a les fronteres anteriors a 1792 i la contenen amb dos estats-tap: el regne dels Països Baixos i el del Piemont-Sardenya. Es crea una Conferederació Germànica per reunir els estats alemanys (Àustria, Prússia, Baviera, Hannover...). Itàlia és novament esquarterada.
- l'equilibri entre les grans potències, que celebrarien congressos periòdics.

Es crea la Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia), tractat d'ajuda mútua entre els monarques absolutistes que defensa el dret d'intervenció militar en països estrangers.

El sistema de la Restauració i la Santa Aliança esclafaran qualsevol intent de revolució liberal (com a exemple, la intervenció a Espanya el 1823 per suprimir el règim constitucional establert el 1820). Això no obstant, la Restauració no perdurarà i dues onades revolucionaries (1830 i 1848) liquidaran l'absolutisme a la major part d'Europa.

***

Exercici d'ampliació. Mira el vídeo adjunt (3'51"):

http://www.historia-en-mapas.com/d/01/el-congreso-de-viena

L'herència de la Revolució

Napoleó

Per què va esclatar una revolució a França?

Les revolucions liberals (1789-1871)

El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La història contemporània