L'art a la societat burgesa: romanticisme, realisme i modernisme

Théodore GÉRICAULT: El rai de la Medusa, 1819

L'art a la societat burgesa:

 romanticisme, realisme i modernisme

La societat burgesa que va acabar amb l'Antic Règim també va revolucionar els gusts artístics. L'individualisme burgès va traduir-se en un desig d'originalitat i una gran varietat d'estils: romanticisme, realisme, modernisme. Entram de ple en l'art contemporani 
 
Romanticisme: l'exaltació

-  Primeres dècades del s. XIX.

- Reacció contra el racionalisme neoclàssic: exalça els sentiments contra la freda Raó dels il·lustrats.

- Valors: llibertat, individualisme, sentimentalitat. 

- Temes de gran dramatisme, sovint violents.

- Exaltació de les tradicions.

- Predilecció pel passat (medieval), per les ruïnes i per allò exòtic (orientalisme).

- Vindicació sentimental de la natura.

- Dinamisme i dramatisme en les composicions. Línies corbes i diagonals.

- Nova expressió del color i de la llum. Pinzellades soltes i pastoses.

- Autors: Délacroix, Géricault, Caspar D. Friedrich. 

Caspar David FRIEDRICH: Viatger al costat d'un mar de boira, 1818

 El realisme

-  Segona meitat s. XIX.

- Revolta contra l'idealisme romàntic davant l'evidència de les noves desigualtats socials. La industrialització genera noves formes de misèria i explotació. Voluntat de denúncia.

- Avanç de la ciència en el s. XIX: observació i voluntat de descripció fidel de la realitat.

- Temes: vida quotidiana, la societat industrial, la injustícia, la fatiga en el treball, l'explotació, etc.

- Autors: Courbet, Daumier, Millet

Gustave COURBET: Enterrament a Ornans, 1850

***

 Exercici de revisió:
1. Identifica aquesta obra de sota  (El mar de gel) i el seu autor. Situa-la en el temps i en el seu moviment artístic. Enumera tres característiques del moviment al qual pertany que es vegin reflectides en la composició.
2. Identifica l'obra que encapçala aquesta entrada (El rai de la Medusa) i el seu autor. Situa-la en el temps i en el seu moviment artístic. Enumera tres característiques del moviment al qual pertany que es vegin reflectides en la composició.

Caspar David FRIEDRICH: El mar de gel, 1824

Els nous estats d'Europa (1821-1871)

Eugène DELACROIX: La matança de Quíos

Gustave WAPPERS: Episodi de la Revolució belga de 1830

Els nous estats d'Europa (1821-1871)

Independència de Grècia i Bèlgica (1830)

- Grècia: Sublevació independentista el 1821. Guerra d'alliberament.
- 1827. Intervenció francobritànica.
- 1830. L'imperi otomà en reconeix la independència.
 

- Bèlgica: Unida a Holanda pel Congrés de Viena; una revolució burgesa, liberal i independentista el 1830 instaura una monarquia liberal (Leopold I). Guerra amb Holanda (que en reconeix la independència el 1839).

Unificacions d'Itàlia i Alemanya (1870) 

- Itàlia, dividida i ocupada (Àustria incorpora Llombardia i Vèneto el 1815).
- Fases de la unificació:

• 1859. Piemont-Sardenya (Savoia), monarquia liberal (Cavour, primer ministre), declara la guerra a Àustria (annexió de la Llombardia).
• Garibaldi promou insurreccions contra els reis absoluts al sud (Dues Sicílies) i el centre.
• 1861. Proclamació de Víctor Manuel de Savoia com a rei d'Itàlia.
• 1866. Àustria surt de Venècia.
• 1870. Annexió dels Estats Pontificis. Roma, capital d'Itàlia.

- Alemanya:  Dividida en múltiples estats. Rivalitat entre Àustria i Prússia.

• 1834. Prússia impulsa el Zollverein (unió duanera) amb Àustria exclosa.
• 1848. Fracàs de la revolució democràtica.
• 1860. Guillem I rei de Prússia, Bismarck canceller. Política agressiva: 
• 
  
  • 1864 guerra amb Dinamarca
  • 1866 guerra amb Àustria
  • 1870 guerra amb França. Annexió d'Alsàcia i Lorena
  • 1871 proclamació del II Reich alemany: Guillem I kàiser

Giuseppe Garibaldi

Itàlia el 1843. El regne de Llombardia-Venècia formava part de l'Imperi Austríac des del 1815. Àustria també controlava el ducat de Toscana, Parma Mòdena i Lucca.

Fases de la unificació alemanya. Àustria, membre de la Confederació Germànica (1815-1866), va ser derrotada per Prússia i exclosa del procés d'unificació. El 1871, després de la derrota de França i l'annexió d'Alsàcia i Lorena, el rei de Prússia es proclamà emperador (kàiser) alemany.

Proclamació del II Reich (imperi) alemany a Versalles (1871)

Les revolucions de 1830 i 1848

Eugène DÉLACROIX: La llibertat guiant el poble, 1830

Revolucions a Europa (1819-1831)

Les revolucions de 1830 i 1848

El Congrés de Viena (1815) va atacar:

- els principis liberals
- les aspiracions nacionals dels pobles

En aquest context, liberalisme i nacionalisme impulsaren :

• Dues onades revolucionàries (1830 i 1848) que varen posar fi a la Restauració i a la monarquia absoluta a Europa occidental.
•  La creació de nous estats a Europa: independents (Grècia, Bèlgica) o unificats (Alemanya, Itàlia).

 

Víctor SCHNETZ Combat devant l'Hôtel de Ville le 28 juillet 1830

La revolució de 1830

Les insurreccions varen gaudir de suport popular.
Triomfaren a França (Lluís Felip d'Orleans, rei constitucional) i Bèlgica.
Foren esclafades a Polònia (Imperi Rus).
On triomfaren, substituiren la monarquia absoluta per sistemes liberals "moderats":
- monarquies constitucionals
- sugragi censatari

Lluís Felip d'Orleans (el "rei ciutadà"), rei constitucional de França (1830-48)

La revolució de 1848 a Europa: la "primavera dels pobles"

La revolució de 1848, la "primavera dels pobles"

Molts de pobles europeus:
- vivien sota un imperi (Rus, Austríac, Otomà)
- o estaven fragmentats (Alemanya, Itàlia)

A Àustria la revolució va ser:
-  liberal a Viena (dimissió de Metternich).
- nacionalista a Itàlia, Hongria, Bohèmia (txecs) i Alemanya.

Les nacionalitats: Mapa etnogràfic de la Monarquia d'Àustria (1855)

A França:
-  Revolució democràtica: II República (sufragi universal masculí, drets dels treballadors, llibertat de premsa, abolició pena de mort). 

París, 1848. Lluita a les barricades

Els nous estats d'Europa
 

Durant el període revolucionari (1820-1870) molts d'Estats d'Europa es constitueixen per primera vegada:
- Grècia (1821-1830)
- Bèlgica (1830)
- Itàlia (unificació 1870)
- Alemanya (II Reich 1870)

La revolució de 1848: la "primavera dels pobles"

La revolució de 1848 a París

• 
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  

La Restauració (1815)

El Congrés de Viena (1814-15)

 La Restauració (1815). El Congrés de Viena i la Santa Aliança

El 1814-15, els vencedors de Napoleó (Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya) es varen reunir en el Congrés de Viena, a proposta del canceller austríac Metternich.

Objectius:
- posar fi a les idees liberals.
- restaurar l'absolutisme i les dinasties tradicionals.
- remodelar el mapa europeu a benefici dels vencedors: Prússia obté el control del nord d'Alemanya, Rússia ocupa Polònia i Finlàndia i Àustria s'annexa el nord d'Itàlia. França torna a les fronteres anteriors a 1792 i la contenen amb dos estats-tap: el regne dels Països Baixos i el del Piemont-Sardenya. Es crea una Conferederació Germànica per reunir els estats alemanys (Àustria, Prússia, Baviera, Hannover...). Itàlia és novament esquarterada.
- l'equilibri entre les grans potències, que celebrarien congressos periòdics.

Es crea la Santa Aliança (Àustria, Rússia, Prússia), tractat d'ajuda mútua entre els monarques absolutistes que defensa el dret d'intervenció militar en països estrangers.

El sistema de la Restauració i la Santa Aliança esclafaran qualsevol intent de revolució liberal (com a exemple, la intervenció a Espanya el 1823 per suprimir el règim constitucional establert el 1820). Això no obstant, la Restauració no perdurarà i dues onades revolucionaries (1830 i 1848) liquidaran l'absolutisme a la major part d'Europa.

***

Exercici d'ampliació. Mira el vídeo adjunt (3'51"):

http://www.historia-en-mapas.com/d/01/el-congreso-de-viena

L'herència de la Revolució

Napoleó

Per què va esclatar una revolució a França?

Les revolucions liberals (1789-1871)

El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La història contemporània

El moviment obrer

La societat de classes (Espanya, s. XIX)

https://iessonferrerdgh1e07.blogspot.com.es/2011/03/transformaciones-agrarias-y-proceso-de.html

En el segle XIX, Espanya passa de ser una societat estamental a una societat de classes.

• Legalment, desapareixen els antics privilegis de la noblesa i el clergat, però subsisteixen les desigualtats i apareixen profundes diferències de riquesa.
• Malgrat les transformacions socials, part de la noblesa, els alts càrrecs de l'exèrcit i la jerarquia eclesiàstica varen mantenir la seva preeminència, acompanyades de la nova gran burgesia industrial i financera i els terratinents enriquits.
• Bona part de la noblesa va conservar les seves terres, però d'altres famílies decaigueren i varen haver de vendre el seu patrimoni.
• El clergat secular, i principalment l'alta jerarquia, va continuar lligat a l'estat i al poder, però el clergat regular (ordes religiosos) va decaure, en ser desamortitzades les seves terres.
• L'alta burgesia va augmentar el seu poder, però fou menys nombrosa i poderosa que a d'atres països d'Europa.

Les classes socials:

• L'alta burgesia:  juntament amb l'aristocràcia, els militars i la jerarquia eclesistàtica, concentra la riquesa i el poder. La integren industrials, banquers, grans comerciants i terratinents.
• La petita burgesia, integra les classes mitjanes: petits empresaris i comerciants, professionals liberals (metges, advocats, notaris...), funcionaris, petits i mitjans terratinents, professors universitaris. És només el 10% de la població.
• Les classes populars (pagesos, jornalers, proletariat industrial, artesans, servei domèstic...). Són el 72% de la població i el 80% de la població activa. 

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmup3uloRf9qZwWkGHF-s263AnAg2XEjnhPTZealFn6LWYI1y4ALyuZ9igmJIHuA00kY3pmNgvdKYCRp7JL7BgPBSVXDsc6fxDWJkVPpN38AZTZRy-to51pRwKsle5Zv63mmIraz52K0g/s1600/detalle+de+la+siega+la+recolecci%C3%B3n.jpg

Lectura
 
García Sebastián, M. - Gatell Arimont, C. - Riesco Roche, S. GiH. Geografia i Història. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. p. 98 i 99

Qüestions

1. Comenta el pas de la societat estamental a la societat de classes, amb l'ajuda d'aquests dos gràfics:

La societat estamental (fins al s.XVIII)

La societat de classes (s. XIX i XX)

 2. Observa el gràfic que encapçala aquesta unitat. Qui composava el gruix de la societat espanyola cap al 1860? Quin percentatge de la població eren? I quin percentatge de la població activa? Com eren les seves condicions de vida?
3. A partir del mateix gràfic, comenta el rol de la classe mitjana en la societat espanyola del segle XIX. Qui la integra? Quin pes té en la societat?
4. Quins grups socials guanyen poder al llarg del segle XIX? Quins en perden?
5. Per què la burgesia espanyola no és tan influent ni tan nombrosa com la d'altres països d'Europa?
6. Quins grups socials de l'Antic Règim continuen tenint molt de poder en el segle XIX?
7. Comenta breument (p. 106 del llibre de text) la situació de la dona treballadora en el s. XIX a Espanya.

Mineria, banca i ferrocarril

La mineria

La manca de capìtals va fer que la major part de les mines espanyoles s'atorgassin a companyes estrangeres.
L'escassa demanda interior va fer que la major part del mineral s'exportàs.
La mineria espanyola va ser font de matèria primera per a la industrialització de tercers països, la indústria espanyola a penes va poder absorbir una part del mineral.

La banca i les finances

En el s. XIX va aparèixer el modern sistema financer capitalista:

- Un banc públic oficial: el Banc d'Espanya, amb el monopoli de la gestió del deute públic i l'emissió de moneda
- Una única moneda: la pesseta
- Bancs privats com el Banc de Santander, Banc de Barcelona, Banc de Bilbao, Banc de Vizcaya
- La borsa de Madrid, que afavorí l'aparició de societats anònimes

El ferrocarril

L'Estat va impulsar la construcció de ferrocarrils, però la poca quantitat de passatgers i mercaderies va provocar la fallida de moltes companyies ferroviàries.

Problemes:

• Una estructura radial de la xarxa que no afavoria la connexió entre els diferents centres industrials ni la integració del mercat.
• Un ample de via diferent de l'europeu, cosa que encaria el transport.
• La difícil orografia del país.
• La supressió de l'aranzel a la importació de material ferroviari (raïls, locomotores, vagons) perjudicà la indústria siderúrgica i metal·lúrgica espanyola.

El naixement de la indústria espanyola: Catalunya i el País Basc

https://laeradehobsbawm.files.wordpress.com/2009/04/hmc-mapa-hco-industria-y-ferrocarriles-en-europa-entre-1870-19142.jpg

La indústria espanyola va concentrar-se a dues regions principalment: Catalunya (tèxtil) i el País Basc (siderúrgia), a més de nuclis siderúrgics amb una producció menor a Màlaga i Astúries (Mieres i la Felguera).

 

proteccionisme Memòria de la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de les importacions de cotó (1834). Font: enciclopedia.cat

El tèxtil català

El principal sector industrial espanyol va ser el tèxtil català.

Causes:
- Antecedents: tradició exportadora catalana des del segle XVIII: aiguardent i indianes.
- Acumulació de capitals procedents de l'agricultura.
- Capitals cubans.
- Proteccionisme: el 1802 el govern espanyol prohibeix la importació de cotó filat anglès.

Dificultats:
- Manca de carbó: les fàbriques s'ubiquen al port de Barcelona i vora els salts d'aigua.
- Feblesa del mercat espanyol, per l'escàs poder adquisitiu dels pagesos.

Fàbrica de La España Industrial, Barcelona
http://ciudadanosinmitos.blogspot.com.es/2011/09/la-espana-industrial-una-empresa-que.html

La siderúrgia basca

La producció de ferro és bàsica per a a indústria i els alts forns consumeixen molt de carbó.
El carbó asturià era car i de baixa qualitat.
La siderúrgia espanyola va concentrar-se especialment al país Basc, prop de les mines de ferro (Altos Hornos de Vizcaya). La ría de Bilbao permetia la sortida del ferro que s'exportava al regne Unit d'on s'importava el carbó del País de Gal·les.

El País Basc es va convertir en una regió industrial típica:
- Concentració d'empreses
- Protecció de l'Estat
- Banca (Banco de Bilbao, Banco de Vizcaya).

Altos Hornos de Vizcaya c. 1950
 

Espanya, s. XIX. Població i agricultura

Creixement demogràfic i emigració

- Al llarg del segle XIX la població espanyola va créixer.

Causes: descens de la mortalitat i natalitat alta.

- Problemes:

• distribució desigual de la població. Població concentrada a la costa del Mediterrani, les zones industrials (Catalnya, País Basc) i Madrid.
• Emigració. La pagesia és molt pobra i els habitants del cap emigren
• a les ciutats industrials (èxode rural)
• a Amèrica (Cuba i l'Argentina) 
  
  
  
  

La transformació de l'agricultura. La reforma agrària liberal

En el segle XIX, l'agricultura era la principal activitat del país.
Els governs liberals volgueren renovar-la.

La reforma agrària liberal. Realitzacions:
- Abolició del règim senyorial i generalització de la propietat privada capitalista.
- Desvinculació de la propietat:  abolició de mayorazgos. 
- Desamortitzacions (venda en subhasta) de les terres de l'església i de les ajuntaments (comunes). Ho va haver dues desamortitzacions:

• Desamortització de Mendizábal (1836). Expropià i posà en venda terres de l'Església.
• Desamortització de Madoz (1855). Expropià i posa en venda terres dels ajuntaments.

Conseqüències de les desamortitzacions:

• Només els rics propietaris pogueren adquirir les terres desamortitzades.
• Els pagesos pobres perderen l'ús de les terres comunals. 
  
  
  
  
  
  
   L'estructura de la propietat de la terra (s. XIX)
  
  La pobresa de la pagesia espanyola va ser una de les causes de l'escassa industrialització del país. La terra estava en mans de propietaris absentistes i els pagesos, molt pobres a la major part del país, no tenien capacitat de consum que generàs un mercat interior i estimulàs la producció industrial.
  
  estructura de la propietat agrària ⇒ pobresa ⇒ baix consum ⇒ baixa demanda ⇒ baixa producció ⇒ escassa industrialització
  
   En el mapa observam que:
  
  • A Galícia els minifundis no bastaven per alimentar les famílies i els joves emigraven (principalment a Amèrica)
  • A Castella, part d'Aragó, Múrcia i Almeria els arrendaments rústics eren a curt termini, i això generava gran inseguretat en la pagesia.
  •  A Extremadura, la Mancha i Andalusia, les terres eren a mans de  senyors absentistes. Els pagesos eren jornalers amb salaris molt baixos i inestables i una vida dura i insegura. Aquests pagesos no tenen cap capacitat de consum.
  • Només a Cantàbria, el País Basc i Navarra, els Pirineus, Catalunya, València i les Balears els pagesos arrendataris cultivaven fiques mitjanes, rendibles i amb arrendaments a llarg termini que els donaven una certa seguretat vital.   
   
•   Lectura:
  García Sebastián, M - Gatell Arimont, C - Riesco Roche, S. GiH. Geografia i Història. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. p. 100 i 101                                        
• Qüestions:   
  1. Com va evolucionar la població espanyola en el segle XIX? Causes?
  2. Problemes demogràfics de l'Espanya del s. XIX.
  3. Per què emigren els pagesos espanyols? On es dirigeix aquesta emigració?
  4. Esmenta tres realitzacions de la reforma agrària liberal.
  5. Que varen ser les desamortitzacions? Quins ministres les impulsaren? Conseqüències de les desamortitzacions.
  6. Copia i comenta el mapa d'estructura de la propietat de la terra en el segle XIX (p. 98).                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            
  

Espanya (1810-1931) La industrialització: èxit o fracàs? Factors de l'endarreriment relatiu

 

La industrialització a Espanya

El procés d'industrialització a Espanya (s. XIX) va ser, en relació a altres països d'Europa, relativament tardà, endarrerit, incomplet i mal articulat.

A més, la industrialització a Espanya va concentrar-se en unes poques regions: Catalunya (tèxtil), el País Basc (siderúrgia) i Astúries (mineria del carbó).

Font: https://socialesjaranda.wikispaces.com/2.2.+De+la+locomotora+a+la+era+post-industrial.+Hacia+una+arqueolog%C3%ADa+industrial.

Factors de l'endarreriment industrial d'Espanya

Tres factors ajuden a explicar el relatiu endarreriment industrial espanyol:

1. Una agricultura endarrerida i uns pagesos empobrits
2. Un mercat desarticulat
3. El dèficit de la hisenda i la manca de capitals


1. Una  agricultura endarrerida i una pagesia empobrida:

La terra, a la major part d'Espanya, va continuar en mans de grans propietaris absentistes, o cultivada per pagesos molt pobres.
 
- a Galícia, predominaven els minifundis, insuficients per a alimentar una família.
- a Castella, Aragó i el sud-est: parcel·les arrendades a curt termini.
- Andalusia occidental i Extremadura: latifundis treballats per jornalers.

http://jadonceld.blogspot.com.es/2014/02/la-reforma-agraria-liberal-en-la-espana.html

Per tant, la major part dels pagesos espanyols era pobre i no podia consumir els productes de la indústria, que no trobaven mercat.

Només a la regió Cantàbrica, el País Basc i Navarra, els Pirineus, Catalunya, València i les Balears, els pagesos fruïen d'arrendaments favorables i a llarg termini i disposaven d'una certa capacitat de consum i d'inversió. 

2. Un mercat desarticulat:



- A Espanya no hi havia capacitat de consum (no hi havia compradors) degut a la pobresa de la població.
- No hi havia una xarxa de transports que creàs un mercat nacional i interconnectàs les regions.
- Els productes estrangers (anglesos principalment) eren més barats.

Per evitar la competència dels productes estrangers (anglesos) els industrials demanaren al govern mesures proteccionistes (aranzels).  

3. El dèficit de la hisenda i la manca de capitals:
   
- Encara que la reforma fiscal de 1845 va intentar que els privilegiats pagassin imposts, la recaptació va ser sempre insuficient. ➠↴ 
- L'exèrcit consumia grans recursos. ➠↴

 ➜➜ Per tant, la hisenda estava sempre en dèficit.
 ➜➜ I per aquest motiu el govern va haver de recórrer a:

➜➜- crèdits exteriors       

➜➜- emetre deute públic 

➠ Com que el deute públic reportava interessos alts, va atreure inversors i va restar capitals a la indústria. La manca de capital va ser un dels problemes que deturaren el desenvolupament industrial d'Espanya.

Lectura:
García Sebastián, M. - Gatell Arimont, C. - Riesco Roche, S. GiH. Geografia i Història. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. p. 98 i 99

Qüestions:
  
1. Quin d'aquests adjectius defineix la industrialització a Espanya al llarg del segle XIX? Marca amb un ✔ els adjectius correctes:

- pionera      
- tardana 
- precoç
- completa
- integral
- articulada
- endarrerida
- incompleta
- desarticulada
- equil·librada 

2. El procés de la industrialització a Espanya en el segle XIX, se concentra en unes poques regions o se distribueix de manera homogènia en el territori?


3. Enumera les tres principals regions industrials espanyoles i la seva producció (tèxtil, siderúrgia...).

4. Comenta breument tres factors que expliquin l'endarreriment industrial espanyol.

5. Explica la relació entre l'estructura agrària espanyola del segle XIX, l'escàs consum de la població i l'endarreriment industrial d'Espanya.

6. Explica per què els industrials espanyols demanaven mesures proteccionistes? Que és un aranzel? Podem considerar que l'aranzel és una mesura proteccionista? Per què?

7. Explica breument la relació entre el dèficit de la hisenda pública i la manca de capitals disponibles per a la indústria espanyola.

8. Elabora aquest mapa conceptual :

  http://esquemasdehistoria.blogspot.com.es/2011/03/esquema-acerca-del-retraso-en-la.html