Espanya, s. XIX. Població i agricultura

Creixement demogràfic i emigració

- Al llarg del segle XIX la població espanyola va créixer.

Causes: descens de la mortalitat i natalitat alta.

- Problemes:

• distribució desigual de la població. Població concentrada a la costa del Mediterrani, les zones industrials (Catalnya, País Basc) i Madrid.
• Emigració. La pagesia és molt pobra i els habitants del cap emigren
• a les ciutats industrials (èxode rural)
• a Amèrica (Cuba i l'Argentina) 
  
  
  
  

La transformació de l'agricultura. La reforma agrària liberal

En el segle XIX, l'agricultura era la principal activitat del país.
Els governs liberals volgueren renovar-la.

La reforma agrària liberal. Realitzacions:
- Abolició del règim senyorial i generalització de la propietat privada capitalista.
- Desvinculació de la propietat:  abolició de mayorazgos. 
- Desamortitzacions (venda en subhasta) de les terres de l'església i de les ajuntaments (comunes). Ho va haver dues desamortitzacions:

• Desamortització de Mendizábal (1836). Expropià i posà en venda terres de l'Església.
• Desamortització de Madoz (1855). Expropià i posa en venda terres dels ajuntaments.

Conseqüències de les desamortitzacions:

• Només els rics propietaris pogueren adquirir les terres desamortitzades.
• Els pagesos pobres perderen l'ús de les terres comunals. 
  
  
  
  
  
  
   L'estructura de la propietat de la terra (s. XIX)
  
  La pobresa de la pagesia espanyola va ser una de les causes de l'escassa industrialització del país. La terra estava en mans de propietaris absentistes i els pagesos, molt pobres a la major part del país, no tenien capacitat de consum que generàs un mercat interior i estimulàs la producció industrial.
  
  estructura de la propietat agrària ⇒ pobresa ⇒ baix consum ⇒ baixa demanda ⇒ baixa producció ⇒ escassa industrialització
  
   En el mapa observam que:
  
  • A Galícia els minifundis no bastaven per alimentar les famílies i els joves emigraven (principalment a Amèrica)
  • A Castella, part d'Aragó, Múrcia i Almeria els arrendaments rústics eren a curt termini, i això generava gran inseguretat en la pagesia.
  •  A Extremadura, la Mancha i Andalusia, les terres eren a mans de  senyors absentistes. Els pagesos eren jornalers amb salaris molt baixos i inestables i una vida dura i insegura. Aquests pagesos no tenen cap capacitat de consum.
  • Només a Cantàbria, el País Basc i Navarra, els Pirineus, Catalunya, València i les Balears els pagesos arrendataris cultivaven fiques mitjanes, rendibles i amb arrendaments a llarg termini que els donaven una certa seguretat vital.   
   
•   Lectura:
  García Sebastián, M - Gatell Arimont, C - Riesco Roche, S. GiH. Geografia i Història. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. p. 100 i 101                                        
• Qüestions:   
  1. Com va evolucionar la població espanyola en el segle XIX? Causes?
  2. Problemes demogràfics de l'Espanya del s. XIX.
  3. Per què emigren els pagesos espanyols? On es dirigeix aquesta emigració?
  4. Esmenta tres realitzacions de la reforma agrària liberal.
  5. Que varen ser les desamortitzacions? Quins ministres les impulsaren? Conseqüències de les desamortitzacions.
  6. Copia i comenta el mapa d'estructura de la propietat de la terra en el segle XIX (p. 98).