martes, 14 de marzo de 2017
domingo, 12 de marzo de 2017
La societat de classes (Espanya, s. XIX)
En el segle XIX, Espanya passa de ser una societat estamental a una societat de classes.
- Legalment, desapareixen els antics privilegis de la noblesa i el clergat, però subsisteixen les desigualtats i apareixen profundes diferències de riquesa.
- Malgrat les transformacions socials, part de la noblesa, els alts càrrecs de l'exèrcit i la jerarquia eclesiàstica varen mantenir la seva preeminència, acompanyades de la nova gran burgesia industrial i financera i els terratinents enriquits.
- Bona part de la noblesa va conservar les seves terres, però d'altres famílies decaigueren i varen haver de vendre el seu patrimoni.
- El clergat secular, i principalment l'alta jerarquia, va continuar lligat a l'estat i al poder, però el clergat regular (ordes religiosos) va decaure, en ser desamortitzades les seves terres.
- L'alta burgesia va augmentar el seu poder, però fou menys nombrosa i poderosa que a d'atres països d'Europa.
- L'alta burgesia: juntament amb l'aristocràcia, els militars i la jerarquia eclesistàtica, concentra la riquesa i el poder. La integren industrials, banquers, grans comerciants i terratinents.
- La petita burgesia, integra les classes mitjanes: petits empresaris i comerciants, professionals liberals (metges, advocats, notaris...), funcionaris, petits i mitjans terratinents, professors universitaris. És només el 10% de la població.
- Les classes populars (pagesos, jornalers, proletariat industrial, artesans, servei domèstic...). Són el 72% de la població i el 80% de la població activa.
Lectura
García Sebastián, M. - Gatell Arimont, C. - Riesco Roche, S. GiH. Geografia i Història. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. p. 98 i 99
Qüestions
1. Comenta el pas de la societat estamental a la societat de classes, amb l'ajuda d'aquests dos gràfics:
 |
| La societat estamental (fins al s.XVIII) |
 |
| La societat de classes (s. XIX i XX) |
2. Observa el gràfic que encapçala aquesta unitat. Qui composava el gruix de la societat espanyola cap al 1860? Quin percentatge de la població eren? I quin percentatge de la població activa? Com eren les seves condicions de vida?
3. A partir del mateix gràfic, comenta el rol de la classe mitjana en la societat espanyola del segle XIX. Qui la integra? Quin pes té en la societat?
4. Quins grups socials guanyen poder al llarg del segle XIX? Quins en perden?
5. Per què la burgesia espanyola no és tan influent ni tan nombrosa com la d'altres països d'Europa?
6. Quins grups socials de l'Antic Règim continuen tenint molt de poder en el segle XIX?
7. Comenta breument (p. 106 del llibre de text) la situació de la dona treballadora en el s. XIX a Espanya.
Mineria, banca i ferrocarril
La mineria
La manca de capìtals va fer que la major part de les mines espanyoles s'atorgassin a companyes estrangeres.L'escassa demanda interior va fer que la major part del mineral s'exportàs.
La mineria espanyola va ser font de matèria primera per a la industrialització de tercers països, la indústria espanyola a penes va poder absorbir una part del mineral.
La banca i les finances
En el s. XIX va aparèixer el modern sistema financer capitalista:- Un banc públic oficial: el Banc d'Espanya, amb el monopoli de la gestió del deute públic i l'emissió de moneda
- Una única moneda: la pesseta
- Bancs privats com el Banc de Santander, Banc de Barcelona, Banc de Bilbao, Banc de Vizcaya
- La borsa de Madrid, que afavorí l'aparició de societats anònimes
El ferrocarril
L'Estat va impulsar la construcció de ferrocarrils, però la poca quantitat de passatgers i mercaderies va provocar la fallida de moltes companyies ferroviàries.
Problemes:
- Una estructura radial de la xarxa que no afavoria la connexió entre els diferents centres industrials ni la integració del mercat.
- Un ample de via diferent de l'europeu, cosa que encaria el transport.
- La difícil orografia del país.
- La supressió de l'aranzel a la importació de material ferroviari (raïls, locomotores, vagons) perjudicà la indústria siderúrgica i metal·lúrgica espanyola.
sábado, 11 de marzo de 2017
El naixement de la indústria espanyola: Catalunya i el País Basc
La indústria espanyola va concentrar-se a dues regions principalment: Catalunya (tèxtil) i el País Basc (siderúrgia), a més de nuclis siderúrgics amb una producció menor a Màlaga i Astúries (Mieres i la Felguera).
proteccionisme Memòria de la Comissió de
Fàbriques de Filats, Teixits i Estampació en favor de la prohibició de
les importacions de cotó (1834). Font: enciclopedia.catEl tèxtil català
El principal sector industrial espanyol va ser el tèxtil català.Causes:
- Antecedents: tradició exportadora catalana des del segle XVIII: aiguardent i indianes.
- Acumulació de capitals procedents de l'agricultura.
- Capitals cubans.
- Proteccionisme: el 1802 el govern espanyol prohibeix la importació de cotó filat anglès.
Dificultats:
- Manca de carbó: les fàbriques s'ubiquen al port de Barcelona i vora els salts d'aigua.
- Feblesa del mercat espanyol, per l'escàs poder adquisitiu dels pagesos.
Fàbrica de La España Industrial, Barcelona
http://ciudadanosinmitos.blogspot.com.es/2011/09/la-espana-industrial-una-empresa-que.html
La siderúrgia basca
La producció de ferro és bàsica per a a indústria i els alts forns consumeixen molt de carbó.
El carbó asturià era car i de baixa qualitat.
La siderúrgia espanyola va concentrar-se especialment al país Basc, prop de les mines de ferro (Altos Hornos de Vizcaya). La ría de Bilbao permetia la sortida del ferro que s'exportava al regne Unit d'on s'importava el carbó del País de Gal·les.
El País Basc es va convertir en una regió industrial típica:
- Concentració d'empreses
- Protecció de l'Estat
- Banca (Banco de Bilbao, Banco de Vizcaya).
Espanya, s. XIX. Població i agricultura
Creixement demogràfic i emigració
- Al llarg del segle XIX la població espanyola va créixer.Causes: descens de la mortalitat i natalitat alta.
- Problemes:
- distribució desigual de la població. Població concentrada a la costa del Mediterrani, les zones industrials (Catalnya, País Basc) i Madrid.
- Emigració. La pagesia és molt pobra i els habitants del cap emigren
- a les ciutats industrials (èxode rural)
- a Amèrica (Cuba i l'Argentina)
La transformació de l'agricultura. La reforma agrària liberal
En el segle XIX, l'agricultura era la principal activitat del país.Els governs liberals volgueren renovar-la.
La reforma agrària liberal. Realitzacions:
- Abolició del règim senyorial i generalització de la propietat privada capitalista.
- Desvinculació de la propietat: abolició de mayorazgos.
- Desamortitzacions (venda en subhasta) de les terres de l'església i de les ajuntaments (comunes). Ho va haver dues desamortitzacions:
- Desamortització de Mendizábal (1836). Expropià i posà en venda terres de l'Església.
- Desamortització de Madoz (1855). Expropià i posa en venda terres dels ajuntaments.
- Només els rics propietaris pogueren adquirir les terres desamortitzades.
- Els pagesos pobres perderen l'ús de les terres comunals.
L'estructura de la propietat de la terra (s. XIX)
La pobresa de la pagesia espanyola va ser una de les causes de l'escassa industrialització del país. La terra estava en mans de propietaris absentistes i els pagesos, molt pobres a la major part del país, no tenien capacitat de consum que generàs un mercat interior i estimulàs la producció industrial.
estructura de la propietat agrària ⇒ pobresa ⇒ baix consum ⇒ baixa demanda ⇒ baixa producció ⇒ escassa industrialització
En el mapa observam que:
- A Galícia els minifundis no bastaven per alimentar les famílies i els joves emigraven (principalment a Amèrica)
- A Castella, part d'Aragó, Múrcia i Almeria els arrendaments rústics eren a curt termini, i això generava gran inseguretat en la pagesia.
- A Extremadura, la Mancha i Andalusia, les terres eren a mans de senyors absentistes. Els pagesos eren jornalers amb salaris molt baixos i inestables i una vida dura i insegura. Aquests pagesos no tenen cap capacitat de consum.
- Només a Cantàbria, el País Basc i Navarra, els Pirineus, Catalunya, València i les Balears els pagesos arrendataris cultivaven fiques mitjanes, rendibles i amb arrendaments a llarg termini que els donaven una certa seguretat vital.
- Lectura:
García Sebastián, M - Gatell Arimont, C - Riesco Roche, S. GiH. Geografia i Història. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. p. 100 i 101 - Qüestions:
1. Com va evolucionar la població espanyola en el segle XIX? Causes?
2. Problemes demogràfics de l'Espanya del s. XIX.
3. Per què emigren els pagesos espanyols? On es dirigeix aquesta emigració?
4. Esmenta tres realitzacions de la reforma agrària liberal.
5. Que varen ser les desamortitzacions? Quins ministres les impulsaren? Conseqüències de les desamortitzacions.
6. Copia i comenta el mapa d'estructura de la propietat de la terra en el segle XIX (p. 98).
Espanya (1810-1931) La industrialització: èxit o fracàs? Factors de l'endarreriment relatiu
La industrialització a Espanya
El procés d'industrialització a Espanya (s. XIX) va ser, en relació a altres països d'Europa, relativament tardà, endarrerit, incomplet i mal articulat.A més, la industrialització a Espanya va concentrar-se en unes poques regions: Catalunya (tèxtil), el País Basc (siderúrgia) i Astúries (mineria del carbó).
Font: https://socialesjaranda.wikispaces.com/2.2.+De+la+locomotora+a+la+era+post-industrial.+Hacia+una+arqueolog%C3%ADa+industrial.
Factors de l'endarreriment industrial d'Espanya
Tres factors ajuden a explicar el relatiu endarreriment industrial espanyol:1. Una agricultura endarrerida i uns pagesos empobrits
2. Un mercat desarticulat
3. El dèficit de la hisenda i la manca de capitals
1. Una agricultura endarrerida i una pagesia empobrida:
La terra, a la major part d'Espanya, va continuar en mans de grans propietaris absentistes, o cultivada per pagesos molt pobres.
- a Galícia, predominaven els minifundis, insuficients per a alimentar una família.
- a Castella, Aragó i el sud-est: parcel·les arrendades a curt termini.
- Andalusia occidental i Extremadura: latifundis treballats per jornalers.
Per tant, la major part dels pagesos espanyols era pobre i no podia consumir els productes de la indústria, que no trobaven mercat.
Només a la regió Cantàbrica, el País Basc i Navarra, els Pirineus, Catalunya, València i les Balears, els pagesos fruïen d'arrendaments favorables i a llarg termini i disposaven d'una certa capacitat de consum i d'inversió.
2. Un mercat desarticulat:
- A Espanya no hi havia capacitat de consum (no hi havia compradors) degut a la pobresa de la població.
- No hi havia una xarxa de transports que creàs un mercat nacional i interconnectàs les regions.
- Els productes estrangers (anglesos principalment) eren més barats.
Per evitar la competència dels productes estrangers (anglesos) els industrials demanaren al govern mesures proteccionistes (aranzels).
3. El dèficit de la hisenda i la manca de capitals:
- Encara que la reforma fiscal de 1845 va intentar que els privilegiats pagassin imposts, la recaptació va ser sempre insuficient. ➠↴
- L'exèrcit consumia grans recursos. ➠↴
➜➜ Per tant, la hisenda estava sempre en dèficit.
➜➜ I per aquest motiu el govern va haver de recórrer a:
➜➜- crèdits exteriors
➜➜- emetre deute públic
➠ Com que el deute públic reportava interessos alts, va atreure inversors i va restar capitals a la indústria. La manca de capital va ser un dels problemes que deturaren el desenvolupament industrial d'Espanya.
Lectura:
García Sebastián, M. - Gatell Arimont, C. - Riesco Roche, S. GiH. Geografia i Història. Ed. Vicens Vives. Barcelona, 2016. p. 98 i 99
Qüestions:
1. Quin d'aquests adjectius defineix la industrialització a Espanya al llarg del segle XIX? Marca amb un ✔ els adjectius correctes:
- pionera
- tardana
- precoç
- completa
- integral
- articulada
- endarrerida
- incompleta
- desarticulada
- equil·librada
2. El procés de la industrialització a Espanya en el segle XIX, se concentra en unes poques regions o se distribueix de manera homogènia en el territori?
3. Enumera les tres principals regions industrials espanyoles i la seva producció (tèxtil, siderúrgia...).
4. Comenta breument tres factors que expliquin l'endarreriment industrial espanyol.
5. Explica la relació entre l'estructura agrària espanyola del segle XIX, l'escàs consum de la població i l'endarreriment industrial d'Espanya.
6. Explica per què els industrials espanyols demanaven mesures proteccionistes? Que és un aranzel? Podem considerar que l'aranzel és una mesura proteccionista? Per què?
7. Explica breument la relació entre el dèficit de la hisenda pública i la manca de capitals disponibles per a la indústria espanyola.
8. Elabora aquest mapa conceptual :
Suscribirse a:
Entradas (Atom)